Arran del Dia Internacional del Reciclatge, la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya vol posar en valor iniciatives dels seus equipaments. Des de la reutilització de materials expositius fins a la incorporació de biomaterials compostables o la transformació creativa d’elements ja existents, aquests projectes mostren com el reciclatge també pot formar part dels processos interns i creatius dels equipaments culturals.
Economia circular al Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Un dels exemples més innovadors és el de l’actual exposició temporal “Animals Invisibles”, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. A partir de materials procedents d’exposicions anteriors, com ara la de “Més que abelles” del Jardí Botànic, han fet una aposta clara per nous models de producció sostenible. Per a la construcció de la mostra, s’han reciclat materials d’exposicions passades i s’ha creat tota la cartelleria amb materials orgànics elaborats a partir de biopolímers pigmentats amb colorants naturals com cúrcuma, cafè o carbó.
Els textos sobre aquests elements s’han gravat amb làser per evitar l’ús de tintes, reduint encara més l’impacte ambiental del procés. A més, també s’han produït diverses peces de l’exposició amb biomaterials, com un calamar gegant de 20 metres, les cortines d’un dels àmbits o un mòbil de peixos, fet amb un biomaterial obtingut a partir de pinyols d’oliva. Aquesta aposta permet que, un cop finalitzada la mostra, gran part d’aquests materials es puguin fondre o compostar, incorporant una visió d’economia circular que contempla tant la producció com el final de vida de l’exposició.
El Museu Darder i la reutilització com a pràctica quotidiana
Una altra de les iniciatives destacades és la del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany (Banyoles). La seva pràctica se centra en aprofitar al màxim els recursos disponibles, allargar-ne la vida útil i adaptar-los a noves necessitats sempre que és possible.
Així, materials tan diversos com vitrines d’exposicions anteriors, cartró ploma recuperat, paper fotogràfic sobrant o, fins i tot, un plàstic transparent conservat des de 1997 continuen trobant nous usos. Un exemple destacat és l’exposició “Coralls i canvi climàtic”, produïda l’any 2021, en què es van reutilitzar múltiples recursos procedents d’altres projectes. Aquesta mateixa lògica s’aplica també a altres elements, com grans cubs de porexpan adquirits el 2009 per a una exposició temporal i que encara avui, més de 15 anys després, continuen adaptant-se a muntatges expositius i tasques tècniques internes. El museu també conserva retalls i materials d’embalatge per facilitar-ne futurs usos, integrant així el reciclatge en el seu funcionament diari.
El Museu d’Alcover i la transformació creativa dels materials
La reutilització també pren forma a través de petites accions creatives, com les que impulsa el Museu d’Alcover. En aquest cas, els suports de fusta d’un antic muntatge expositiu han trobat una nova vida convertits en els esculls pintats de l’espai infantil del museu. Aquesta transformació permet reaprofitar materials existents per generar nous recursos museogràfics, adaptats a altres usos i públics.
Es tracta d’un exemple més de com el reciclatge als museus també pot expressar-se a través de solucions pràctiques i imaginatives, capaces de connectar sostenibilitat, funcionalitat i creativitat en la gestió dels espais.
Diverses maneres de construir sostenibilitat
Els casos del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu Darder i el Museu d’Alcover mostren aproximacions complementàries a la sostenibilitat: des de la innovació en biomaterials i processos de producció fins a la reutilització sistemàtica o la transformació creativa de recursos ja existents. Tant en grans projectes expositius com en la gestió quotidiana, aquestes iniciatives comparteixen una mateixa voluntat: reduir l’impacte ambiental i avançar cap a models més responsables.